El concepte de transformador va sorgir arran del descobriment del principi de la inducció electromagnètica al segle XIX. El 1831, Michael Faraday va descobrir la inducció electromagnètica, establint les bases teòriques per als equips de conversió d'energia del futur. A la dècada de 1880, els enginyers van començar a experimentar amb la transformació de la tensió utilitzant corrent altern (CA) per abordar els problemes de pèrdua d'energia associats amb la transmissió d'energia a llarga-distància. Els primers dispositius presentaven estructures senzilles-sovint amb circuits magnètics oberts-i una eficiència relativament baixa, però demostraven el potencial de millorar el rendiment de la transmissió alterant els nivells de tensió.
El període de finals del segle XIX i principis del XX va marcar una fase de ràpid avenç tecnològic per als transformadors. A mesura que els sistemes de CA van substituir gradualment els sistemes de corrent continu (CC), els transformadors es van convertir en un component bàsic de les xarxes elèctriques. Els enginyers hongaresos-inclosos Déri, Bláthy i Zipernowsky-han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de transformadors de nucli-tancat, que van augmentar significativament l'eficiència i van permetre l'aplicació comercial. Posteriorment, empreses com Westinghouse van impulsar l'estandardització dels sistemes elèctrics, donant lloc a l'adopció generalitzada de transformadors a les xarxes de generació, transmissió i distribució d'energia.
Al llarg del segle XX, la tecnologia dels transformadors va continuar madurant i optimitzant-se. L'adopció de nuclis d'acer al silici va reduir dràsticament les pèrdues-de corrents de Foucault, mentre que els sistemes de refrigeració-immersos en oli van millorar l'estabilitat operativa de les unitats d'-alta capacitat. Impulsat per l'augment de la demanda d'electricitat, el desenvolupament de tecnologies d'extra-tensió (EHV) i d'ultra{7}}tensió (UHV) va fer factible la transmissió d'energia a llarga-distància i alta{{9}capacitat. Els transformadors moderns continuen veient millores en els materials, l'aïllament i el disseny estructural, alhora que evolucionen cap a una major eficiència, menors pèrdues i capacitats de monitorització intel·ligent.
