Un transformador és un dispositiu que utilitza el principi de la inducció electromagnètica per alterar la tensió de corrent altern (CA); els seus components primaris són la bobina primària, la bobina secundària i el nucli de ferro (o nucli magnètic). Les seves funcions principals inclouen la transformació de tensió, la transformació de corrent, la transformació d'impedància, l'aïllament i l'estabilització de tensió (en el cas dels transformadors de nucli-saturables).
Els components bàsics d'un transformador inclouen principalment els següents:
El nucli de ferro està construït a partir de làmines d'acer de silici apilades i proporciona un camí tancat per al flux magnètic. El disseny del nucli afecta directament l'eficiència i les pèrdues del transformador; un nucli d'alta-qualitat minimitza la histèresi i les pèrdues de corrent de Foucault, millorant així l'eficiència de la transferència d'energia.
Els bobinatges consisteixen en bobines primàries i secundàries, normalment fetes de filferro de coure o alumini. Aquests bobinatges són crucials per a la inducció electromagnètica, ja que permeten augmentar o baixar-la tensió en funció de la relació de girs. L'aïllament dels bobinatges també és un factor crític per garantir el funcionament segur del transformador.
Els materials d'aïllament i els components estructurals inclouen l'aïllament entre bobinatges i entre els bobinatges i el nucli, així com els elements estructurals que suporten i asseguren els bobinatges. Aquests components garanteixen un funcionament segur i estable en entorns d'alta-tensió, alhora que faciliten una dissipació de calor eficaç i allarga la vida útil del transformador.
